La tardor dins el cor/ L'autunno nel cuore

LA TARDOR DINS EL COR
La plaja desolada
és flagellada pel mar mogut.
Contemplo la meva vida
dins el gris horitzó
a través les barres del
record de tu que m’empresona.
Estimo la tardor que
confon llàgrimes i pluja,
cel i mar,
amor i dolor.
L’ímpetu estiuenc s’aplaca
dins l’ombra del bosc
on el riu dispersa el so argentí
en la molsa tova.
S’aplaca en el cor
guardat dins el cau
protegit del llamp i del tro.
En letargia per no pensar,
per no sentir el temps que passa
i m’allunya de tu.
De tu que ets solitud sobre la pell,
gust de nespra selvàtica sobre els llavis,
boira envoltant que embraça el meu cos,
aquell velari de malenconia dins la mirada.
Ignars, els teus passos lleugers
prossegueixen el camí
sobre catifes de fulles daurades.
El teu somriure és el capvespre més bell pintat al cor.
L’AUTUNNO NEL CUORE
La spiaggia desolata
è flagellata dal mare agitato.
Contemplo la mia vita
nel grigio orizzonte,
attraverso le sbarre del
ricordo di te che m’imprigiona.
Amo l’autunno che
confonde lacrime e pioggia,
cielo e mare,
amore e dolore.
L’impeto estivo si placa
nell’ombra del bosco
dove il rio disperde
il suono argentino
nel soffice muschio.
Si placa nel cuore racchiuso nel covo
al riparo dal lampo e dal tuono.
In letargo per non pensare,
per non sentire il tempo che scorre
e mi allontana da te.
Da te che sei solitudine sulla pelle,
sapore di nespola selvatica sulle labbra,
nebbia avvolgente che abbraccia il mio corpo,
quel velario di malinconia nello sguardo.
Ignari, i tuoi passi leggeri
proseguono il cammino
su tappeti di foglie dorate.
Il tuo sorriso è il tramonto più bello dipinto nel cuore.


















