La sabbia libera

il ritmo dei piedi.

Si flette la palma

lasciando la parola al vento.

Dondola nella culla il mare.

Vola l’alga che scolora

nel progetto del sole.

Pentagramma sull’arena

il corpo

s’armonizza col cielo.

La sorra allibera

el ritme des dels peus.

Es doblega la palma

deixant la paraula al vent.

Gronxa dins el bressol el mar.

Vola l’alga que descolora

dins el projecte del sol.

Pentagrama sobre l’arena

el cos

s’harmonitza amb el cel.

Tu che bevesti il cristallino dei miei occhi

fuggi il mio sguardo .

Il tuo incedere greve mi punisce,

l’indifferenza è  la distanza focale tra noi.

Tu che stringesti le mie mani

abbandoni la mia carne.

Il tuo piombo mi trapassa,

le tue parole sono attrito fra le nostre ali.

Tu que vas beure el cristal.lí dels meus ulls

esquives la meva mirada.

El teu pas greu em castiga,

l’indiferència és la distància focal entre nosaltres.

Tu que vas estrènyer les meves mans

abandones la meva carn.

El teu plom em travessa,

les teves paraules són fricció entre les nostres ales.

Ho tracciato la mia vita

su di un pezzo di carta…

la sua geometria, il suo colore.

Chi sono io se non uno scarabocchio?

Cancellerai le linee ma non il dolore…

He traçat la meva vida

sobre un tros de paper…

la seva geometria, el seu color.

Qui sóc jo sinó un gargot?

Esborraràs les línies no pas el dolor…

ARRELS /RADICI

RADICI

Groviglio di radici nel terreno,

mani che saltano e ballano

sulla tastiera del corpo immobile.

Sale la linfa al cuore,

stilla neve dal cielo .

ARRELS

Embolic d’arrels dins el terreny,

mans que salten I dansen

sobre el teclat del cos immobile.

Puja la limfa al cor,

goteja neu del cel.

LA MAGIA DELL’ARCOBALENO

Giorni grigi sulla scogliera

allineati come tristi soldatini di piombo…

aleggiano come fantasmi

i fremiti del mare,

sul volto cumuli di nubi rossastre.

La magia d’un arcobaleno potrebbe trafiggere il cuore.

Verrà la notte e spegnerà nei tuoi occhi

le parole decomposte dal tempo.

LA MÀGIA DE L’ARC DE SANT MARTÍ

Dies grisos sobre l’escull

alineats com tristos soldadets de plom …

aletegen com fantasmes

els tremolors del mar,

sobre el rostre cúmuls de núvols vermellosos.

La màgia d’un arc de sant MartÍ podria travessar el cor.

Vindrà la nit i apagarà dins els teus ulls

les paraules descompostes pel temps.

Coni di luce

scalano i pensieri

fra le nuvole,

nel grigio spettinato

del mio cielo.

Verrà la luna

e accenderà

il mio cuore.

.......................

Cons de llum

escalen els pensaments

entre els núvols,

dins el gris despentinat

del meu cel.

Vindrà la lluna

i encendrà

el meu cor.

El cristall filtra la meva llum

Il cristallo filtra la mia luce,

bevi anche tu dal calice freddo

e sfiora con lo sguardo la neve.

Labbra danzanti in cerca di un approdo.

Bolle di sapone giocano negli occhi

cerchi di vapore disegnano la fronte …

ardua l’ascesa sui miei capelli,

deponi le tue braccia sui mie angoli di luna

e lascia che scivoli a terra il mantello.

El cristall filtra la meva llum,

beu també tu un calze fred

i frega la neus amb la mirada.

LLavis dansant busquen un atracament.

Bombolles de sabó juguen dins els ulls

cercles de vapor dibuixen el front…

àrdua la pujada als meus cabells,

deposa els teus braços sobre els meus angles de lluna

i deixa que rellisqui l’abric al terra.